De fet, sóc de números, jo. Em guanyo la vida amb activitats que res ténen a veure amb la literatura. El famós dilema del batxillerat dels anys seixanta "lletres o ciències" es va resoldre per decisió paterna, de forma resolutiva i unilaterial, cap a la ciència.
Ara, fills grans, responsabilitats mesurades, tinc ganes de fer alguna cosa que m'agradi, i la literatura n'és una d'elles. No tinc clar encara què ni com, però sí que vull fer coses. Internet és l'espai ideal: anònim si vols, obert al món, d'accés fàcil.
He iniciat algunes activitats de forma dispersa i errant, potser com sóc jo. Ja m'està bé així.
Ara mateix tinc entre mans una recerca d'exemples, a la nostra literatura, de recursos retòrics. Sembla, de primer moment, que la retòrica és cosa pròpia d'un món romàntic i vuitcentista, on el temps no comptava i lluïr d'haver creat paraules d'arrels ancestrals era envejable. Aquesta n'és l'hipòtesi. Investigar la seva vigència, un repte.
No segueixo cap ordre, ja ho hem dit això. He començat per el que tenia més a mà: la paronomàsia. Mai havia sentit aquesta paraula, no en sabia res, m'ha semblat interessant i m'he posat a treballar. Ara ja sé de què es tracta i ja en tinc alguns exemples:
Déu nos dó la Quaresma (i també el Dijous Gras)
si el Dissabte de glòria ens prodiga el salpàs
I l’amor d’amiga,
Temperada si trigo, arborada si triga.
(De La muntanya d’ametistes, 1908) Guerau de Liost
Blaveja, voleia una sola bandera
l’atzur i l’atzar,
i van a parar a la mateixa ribera
el cel i la mar.
(De Variacions líriques, 1938) J.M. López Picó
Oh vigorosa estirp! Esclava indigna
Que cobeges viltats: Sagna i signa
El teu rescat, i el retorn a la Idea!
( De Sol, i de dol, 1947) J.V.Foix
.
(Per ara, deso el blog. I cap a cercar més material.
